Doma Menorquina
La Doma Menorquina ha heretat l’esperit mil·lenari de les festes patronals de Menorca.
La doma menorquina és una varietat diferent d’estils de doma clàssica, que es troba reconeguda com a disciplina esportiva per la Federació Hípica de les Illes Balears.
Disciplina esportiva
En tractar-se d’ una disciplina esportiva més, disposa un reglament específic per regular les competicions esportives desenvolupades sota aquesta modalitat. Es tracta d’una modalitat de munta a la geneta, que es caracteritza per subjectar les regnes només amb la mà esquerra, el que s’anomena a Menorca anar de brilla, i per la característica indumentària i equipació del cavall i el genet.
És un estil de munta reduït a disciplines amb una forta tradició, com la pròpia doma menorquina o la doma vaquera.Les seves guarnicions són: la cadira, amb la seva brida i bocat (vaquer menorquí), més el pit típic menorquí.
La doma menorquina es pot entendre des de diferents àmbits: passeig, festa, carrusel i competició. La doma menorquina ha creat una estètica i un estil de muntar, per la vestimenta dels cavallers i ornaments dels cavalls, com per la forma d’utilitzar les ajudes per portar al cavall. A la Doma Menorquina com a disciplina es contempla, a més de tots els aires naturals del cavall (pas, trot i galop), a més d’una sèrie de figures característiques d’aquesta disciplina eqüestre com el bot (el salt), la cabriola, l’elevació del cavall sobre les potes posteriors i els moviments menorquins, rotant en aquesta posició. Els moviments més característics de l’ estil de muntar la menorquina en l’ àmbit de les festes són:
- Trot curt, trot curt i recollit amb les regnes agafades amb la mà esquerra
- Pirueta inversa, fer girar al cavall amb les potes posteriors
- Pirueta directa
- Pas de costat
- Transició pas-trot-pas
- Transició pas-recular-pas
- Diagonal de costat
- Passatge
- Piaf
- Cessió al llit
- Bot, elevació del terç anterior sobre les potes posteriors, mantenint la posició del cap i coll
En la seva majoria, els cavalls són domats al principi a dues mans, perquè aconsegueixin la incurvació necessària en els exercicis en pista. I després es passa a una de sola, cosa que proporciona més dificultat a l’hora d’executar-los amb la màxima precisió. Per això, el genet, segons el reglament, està autoritzat a corregir les regnes cada vegada que ho requereixi, amb la seva mà dreta.
El cavall que brilla amb llum pròpia per a la pràctica de la Doma Menorquina és el Menorquí de pura raça. Tot i que els concursos i les demostracions s’omplen de cavalls de Pura Raça Espanyola, creuats i Menorquins.
Origen de la Doma Menorquina
La doma menorquina és una modalitat de la doma que va començar a Ferreries, a la dècada dels setanta del segle XX, quan van començar a desenvolupar-se, ordenar i organitzar competicions regulars reglamentades. Tot va ser gràcies a persones que van saber identificar els principals elements de la relació entre cavall i genet: la muntada, la conducció, l’impuls a l’animal, la creació i la creativitat enmig de la festa. a poc a poc s’ha transformat en pràctica esportiva normativitzada i reglamentada.
Té els seus orígens en les festes tradicionals de Menorca, i es va començar a treballar i exhibir públicament fora de l’àmbit festiu al segle XX, des dels anys setanta. I va ser regulada oficialment als anys vuitanta quan es va redactar el seu primer reglament i es van realitzar les primeres competicions.