Carnaval Menorca 2026
El carnaval, festivitat acolorida i plena d’alegria, és un temps de diversió on les disfresses, les màscares i la música s’uneixen per crear un ambient de celebració contagiosa més enllà de les carrosses.
A Menorca, es denominen “Darrers Dies” a aquestes festivitats a causa que constitueixen els darrers dies de celebració que precedeixen a la Quaresma, una època que es caracteritza pel dejuni i la sobrietat.
En l’actualitat, el carnaval s’ha convertit en una festivitat de natura recreativa, destacant per la presència de jocs, música, balls i entreteniment en general. S’utilitza el terme “carnaval” per analogia per descriure qualsevol altra celebració similar en la qual predominen la falta de restriccions i la permissivitat que caracteritzen aquesta festivitat en el seu origen.
Festes de Carnaval
Calendari deCalendari de Febrer, 2026
Dijous Jarder
És el primer dia del Carnaval i comença el regnat de Carnestoltes, on es permeten les difraces i els excessos. Tot comença amb el “Dijous Jarder”, un clar exemple del vincle entre el Carnaval i la gastronomia. Si bé la quaresma és temps de sacrifici i de menjar poc, el “Carnestoltes” és la festa de la carn. És moment de gaudir de l’abundància per preparar el cos davant l’escassetat d’aliments que porta amb si la Quaresma. A Menorca, la carn de porc i els seus embotits són les opcions que s’ofereixen.
:
- Carnaval en Maó 2026
- Carnaval en Alaior 2026
- Carnaval en Es Castell 2026
- Carnaval en Sant Lluís 2026
- Carnaval en Ferreries 2026
- Carnaval en Ciutadella 2026
Divendres de Carnaval
En alguns pobles de Menorca, durant el divendres de Carnaval tenen lloc diverses activitats que formen part de la programació d’actes destinats a la celebració el carnaval.
:
Dissabte de Carnaval
La inventiva i la creativitat es manifesten en la “rua” de carnaval amb desfilades de carrosses plenes de color i música que malbaraten alegria i ganes de passar-ho bé. En la majoria dels pobles de Menorca, posteriorment a aquestes desfilades se celebra un concurs on participen els components d’aquestes “rues” i es lliuren els premis als guanyadors. També tenen lloc balls, revetlles i actuacions musicals.
:
- Carnaval en Maó 2026
- Carnaval en Alaior 2026
- Carnaval en Ferreries 2026
- Carnaval en Es Mercadal 2026
- Carnaval en Fornells 2026
- Carnaval en Es Migjorn 2026
Diumenge de Carnaval
En alguns pobles, com Sant Lluís i Es Castell la rua de carnaval es posposa, i a Mercadal té lloc una rua infantil on poden gaudir els més petits.
:
Dilluns de Carnaval
La celebració de dilluns de carnaval tindrà lloc a Alaior on se celebra una gran revetlla de Carnaval.
:
Darrer Dimarts
Carnestoltes, Camestortes i Bernat Figuerola
Als pobles de la llevantada de Menorca, amb motiu del final del Carnaval, té lloc la paròdia de la lectura del testament i enterrament del personatge que encarna l’esperit excessiu amb què comença el Carnaval. Camestortes a Maó, Carnestoltes a Sant Lluís o Bernat Figuerola a Alaior són els diferents noms que denominen el protagonista d’una representació de caràcter satíric on desfilen pels carrers dels pobles les plors i personatges vestits de negre plorant la mort del rei del Carnaval fins a acabar amb la lectura del seu testament dictat irònicament i burlonament, i el seu posterior enterrament el que dóna pas al comiat dels festejos fins a l’any vinent.
Torrades des Darrer Dimars
Principalment als pobles del ponent de Menorca, es realitzen tradicionals torrades. Una tradició molt arrelada en la qual es consumeix, principalment, embotit, com la sobradassa i el botifarró, i carn. A Ciutadella i Ferreries aquesta celebració es realitza en urbanitzacions i finques fora del nucli urbà, i a Es Mercadal i Fornells és tradició anar cap a l’albufera per reunir-se a Cala Rotja.
:
- Carnaval en Maó 2026
- Carnaval en Alaior 2026
- Carnaval en Es Castell 2026
- Carnaval en Sant Lluís 2026
Origen del Carnaval a Menorca
Tant “Carnestoltes” com Carnaval designen la setmana de divertiments i excessos previs al Dimecres de Cendra, que és l’inici de la Quaresma.
Ambdues paraules tenen les seves arrels en expressions llatines com “carnem levare” (carnaval) o “carnem tollere” (carnestoltes), és a dir, sense carn. Aquest origen explica que Carnestoltes indiqui la conclusió del període d’excessos i, de manera tradicional, obri pas a la penitència. En català, la paraula Carnaval ha arribat directament del castellà i és un sinònim complet de Carnestoltes, paraula del mateix origen que també existeix en castellà: “carnestolendas”.
La mort del carnaval
Avui dia, a Maó, Alaior, Es Castell i Sant Lluís se celebra la mort del carnaval amb un seguici de persones que fan la pompa fúnebre a un personatge molt conegut al municipi. Aquesta tradició també es realitzava a Ciutadella, on arribaven fins al Castell de Sant Nicolau per desfer-se’n com amb els bujots.
Carnestoltes i Camestortes
Carnestoltes també serveix per nomenar el rei del Carnaval, un personatge fictici que encarna totes les qualitats relacionades amb el desenfrenament, la transgressió i els excessos. També és conegut com a Camestortes a Maó i Es Castell, i és l’encarregat de presidir les activitats del cicle festiu de carnaval convidant la població a gaudir de la festa.
Bernat Figuerola
A Alaior, la celebració del carnaval gira al voltant de la figura de Bernat Figuerola. La història conta que aquest personatge, un sabater que va partir a la recerca de fortuna a Amèrica, torna per a la celebració del Carnaval. Tot i patir una greu malaltia que el debilita ràpidament, Bernat, que és representat per un canell, presideix tots els esdeveniments festius del poble. La confecció del canell comença uns dies abans de l’esdeveniment, marcant així l’inici de les festivitats, generalment un dijous, participant en les carrosses i desfilades del carnaval. Dimarts de Carnaval, Bernat Figuerola mor acompanyat d’una processó fúnebre i, anticipant l’inevitable, redacta un testament satíric que el notari llegeix a la plaça. Finalment, el personatge es perd entre les flames d’una gran foguera, marcant l’inici de la temporada de recolliment de la Quaresma.
Torrada des Darrer Dimarts
Aquesta celebració gastronòmica local reuneix petits grups de comensals de Ciutadella, Ferreries i Es Mercadal, formats per familiars i amics que s’ajunten per compartir un àpat especial. Més enllà de la sobrassada, gaudeixen d’altres embotits autòctons i diferents tipus de carn, que alguns cuinen al caliu i altres a la brasa. Per als menorquins, el Darrer Dimarts és un dia de gaudi en companyia, en què molts aprofiten per donar-se un festí amb els anomenats “aliments prohibits” abans de l’inici de la Quaresma, tot en un ambient distès i sense preocupacions.
Les referències que hi ha d’ aquesta tradició, ja apuntades el 1887, s’ especifiquen les sortides al camp, a Santandria, Sa Caleta, Sa Teulera i al Barranc d’ Algendar. A Es Mercadal, i Fornells, es va recuperar a principis de 1980, quan van tornar a anar a Cala Rotja.